Tardor

La tardor és aquell mestre que, ja de ben petit, t'ensenya que envellir i embellir són processos inseparables.

La màgia dels núvols

Mires el cel, i de cop i volta s’inicia un ball, un ball on l’únic instrument és el soroll del vent fregant les branques d’un arbre vell. Una desfilada de moda natural entre masses d’aire que, a un ritme mancat d’agulles de rellotge aconsegueix seduir les capes altes de la troposfera. L’aire fresc fa despertar d’un vot les superfícies d’aigua que, a petits passos es van condensant per enlairar-se en forma de vapor, invisible, tímid i silenciós. Poc a poc, la timidesa va marxant. El que fins ara era invisible, ara es pot veure a ull humà. Es crea una massa de petites gotes o cristalls de gel que s’abracen, escalen i grimpen cada cop més amunt, com si es tractés de la trobada de castellers més silenciosa de la història. Establint un diàleg sense paraules, però amb molt de significat, aconsegueixen crear formes tant diferents i espectaculars que sense cap dubte s’han de considerar verdaderes obres d’art. Un pinzell que pinta sense pintor tonalitats de colors dinàmics. Tot un espectacle sobre del teu cap t’espera, només has d’aixecar la mirada. 

La següent imatge va ser feta ahir a la tarda, dia 15/09/2014. A veure què hi veieu :) 

Empatia

La manera en que cadascú de nosaltres percep les altres formes de vida es pot interpretar com l'examen d'empatia més important, però a la vegada, el que té més suspesos de la història. Però estàs de sort! és una prova que podem tornar a fer un i altre vegada perquè no necessites que ningú t'examini, tu ets el professor i l'alumne a la vegada. 

Aquells que aconsegueixen superar aquest examen no obtindran un certificat ni diploma, sinó quelcom molt més important que va més enllà del materialisme humà; el respecte per la vida. El respecte per totes les formes de vida no es pot vendre ni comprar, ni tant sols explicar amb paraules... El que si que es pot és experimentar a cada moment. És flairant l'aire fresc de les muntanyes o aquell tant humit que ve del mar, és tocant les fulles i l'escorça d'aquell arbre que fa dies que et vol conèixer, és mirant als ulls d'aquell pardal que et desperta al matí amb la mateixa mirada amigable en que ho fa ell, és assaborint la multitud de fruites de temporada que ens regala aquesta terra tant fèrtil que tenim al nostre país, és escoltant el cant del vent que frega amb les fines agulles dels pins mentre el sol s'amaga... i mil, milions de coses més que pots trobar a cada instant. Aquests són els regals de la vida a la terra, i si ara som aquí, potser que comencem a gaudir-los al 100%, a cuidar-los per cuidar-nos, a estimar-los per estimar-te.

photo: elplacerdelinstante.wordpress.com

Un regal anomenat oxígen

Les plantes i els arbres poden semblar éssers passius en el nostre entorn, però en realitat tenen un paper increïble en el manteniment de la vida a la terra. És simple, sense les plantes no existiríem. 

Aquestes fascinants formes de vida van ser les creadores de la vida oxigen-dependent (aeròbica), permetent que altres formes complexes de vida, com nosaltres mateixos i d’altres animals, poguessin viure. La fotosíntesi, que literalment significa “síntesi de la llum”, és una reacció extraordinària la qual en termes senzills la podem catalogar com el millor regal de les plantes cap a nosaltres, i del  qual n’hem de ser molt conscients i estar-ne molt agraïts. Un regal en forma d’oxigen i que, observant de ben a prop el nostre cos també podrem veure com nosaltres portem incorporat aquest element en cada una de les cèl·lules del nostre cos. La única cosa que ens separa de les plantes, i de totes les altres formes de vida, és un egocentrisme creat per nosaltres mateixos. 

Photo from Lifetime2Grow.com

Un cop entenem el rol imprescindible de les plantes, entenem també fins a quin punt ens han estat ajudant a viure i evolucionar en aquest planeta. Potser és hora de que mirem a les altres formes de vida amb uns ulls diferents dels que ho hem fet fins ara. Apedaçar amb asfalt zones que eren verdes i tallar boscos, entre d'altres coses, és quelcom que s'ha de meditar molt abans de fer-les. 

Perquè ens creiem la gran mentida de que som el centre del món? Ni tant sols sabem quin és el significat d'evolucionar...