Dormir per somiar, somiar per veure't... quan em desperto normalment no et tinc ni et veig... però avui quan m'he llevat, he obert els porticons de la finestra i sí, avui sense ser l'etiqueta de somni t'he pogut veure, te pogut mirar i tornat a mirar les vegades que he volgut, he obert la finestra i he sentit l'aire alpí més fresc que mai, l'olor a flors d'alta muntanya i de fusta humida al matí.
Demà toca marxar i no podré evitar un cop hagi tornat a "casa", quan ja sigui a 750km lluny de tu, quan físicament hagi canviat els alps pel mediterrani, encara em mancaràs més del que fins ara em mancaves. Necessito tornar a sentir i a somiar com m'has ensenyat aquests darrers dies, a veure el món amb els ulls plens d'il·lusió i a sentir una gamma inacabable de sinònims de felicitat a cada instant. Tornaria i tornaré els cops que fes falta per tenir tants sols 1 minut més de realitat, de pau, de silenci, de frescor, de vosaltres, els Alps.
