La màgia dels núvols

Mires el cel, i de cop i volta s’inicia un ball, un ball on l’únic instrument és el soroll del vent fregant les branques d’un arbre vell. Una desfilada de moda natural entre masses d’aire que, a un ritme mancat d’agulles de rellotge aconsegueix seduir les capes altes de la troposfera. L’aire fresc fa despertar d’un vot les superfícies d’aigua que, a petits passos es van condensant per enlairar-se en forma de vapor, invisible, tímid i silenciós. Poc a poc, la timidesa va marxant. El que fins ara era invisible, ara es pot veure a ull humà. Es crea una massa de petites gotes o cristalls de gel que s’abracen, escalen i grimpen cada cop més amunt, com si es tractés de la trobada de castellers més silenciosa de la història. Establint un diàleg sense paraules, però amb molt de significat, aconsegueixen crear formes tant diferents i espectaculars que sense cap dubte s’han de considerar verdaderes obres d’art. Un pinzell que pinta sense pintor tonalitats de colors dinàmics. Tot un espectacle sobre del teu cap t’espera, només has d’aixecar la mirada. 

La següent imatge va ser feta ahir a la tarda, dia 15/09/2014. A veure què hi veieu :)