A vegades crec sentir el silenci, crec veure el vent abraçant els arbres, veure ballar la neu entre les valls, sentir l'eco de les flors preparant l'explosió primaverenca.
A vegades, només a vegades, crec que començo a entendre quin és el remolc de la vida. Ara veig que d'allò que la majoria i d'altres religions n'anomenen "déu", jo sempre n'he anomenat natura. Un concepte que m'enamora pel fet de fer l'esforç d'anar més enllà de l'egocentrisme humà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada