A la meva mare, la Terra.

Explica'm-ho, si us plau, explica'm-ho... Explica'm què has vist durant tots aquests anys... explica'm-ho perquè cada cop que et veig tinc la sensació que et vas apagant i que et vaig perdent. El dolor que sento en saber que els nostres actes egoistes acceleren el teu final (i el nostre) m'ho està fent tot molt més dur. No es just. Tu, petit planeta blau, tu que ens has donat un lloc on viure, i nosaltres, que ens diem ser l'espècie animal més intel·ligent, en comptes de cuidar-te i agrair-te aquest regal, el que estem fent és ofegar-te a base de gasos contaminants, edificis, carreteres, radioactivitat, residus tòxics que ja no sabem on amagar-los... 

No puc més, perquè et considero part de mi. Perquè la meva força la trec gràcies a les teves muntanyes, perquè la vitalitat la trec gràcies al teu vent, perquè la lluita per arribar als meus objectius me l'has ensenyat a través del dia i la nit, on el sol em recorda que per més que la llum marxi, sempre torna a sortir. 

No em fa vergonya dir-te que t'estimo, el que em fa vergonya és saber que van passant els anys i cada vegada és més difícil poder-to demostrar amb actituds tant inconscients com la nostra... Espero que algun dia puguis tornar a ser el planeta que vas ser, i deixar de ser d'una vegada per totes el planeta en que t'estem convertint.