El mar, un gran mestre que amb cada una de les seves onades ens esquitxa i ens fa reviure el fet de que no hem de tenir por de ser ofegats sota les seves profundes aigües, sinó d'haver-nos estat ofegant durant anys sota la nostra manera superficial de viure el dia a dia. Potser és l'hora de desinflar el flotador i aprendre a nadar una altra vegada.
Aquest espai pretén ser una crida a la necessitat d'observar la vida i reflexionar sobre el llenguatge reflexiu que ens regala la natura que ens envolta. Som part d'una gran família que s'estén més enllà dels nostres pares i mares, germans, parelles o amics... i ens en hem oblidat. El meu objectiu és despertar l'amor per aquella màgia que hem anat apagant amb la nostra etiqueta tòxica d'éssers "superiors".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada